Salvores en Nairobi, la capital de Cenia, xerca desuples de persones sur ci on teme ce los ia es trapida par la colasa de un construida de sete niveles en pluve forte.
Imajes televisada de la loca ia mostra la asembla de un fola en la visineria Huruma, do salvores escava per trova survivores.
La Crus Roja ia critica "senas caososa" cuando salvores ia ariva.
La polisia ia informa ce on ia salva a la min 121 persones. On no sabe clar cuanto persones es trapida su la sete niveles de beton.
En ajunta, la pluve ia causa liscas de tera, destrui casas, e inonda vias. 14 persones ia mori, incluinte sete en la colasa. Cuatro ia mori cuando un mur ia cade.
Hurumu es un distrito povre a la borda de Nairobi. Lo conteni multe stradas streta cual ia impedi la ariva de pompores. La folas grande cual ia asembla ia es ance un fator impedinte.
Pos alga tempo, la armada ia emprende la controla de la salva, con aida de la Crus Roja Cenian.
Un portavose per la Crus Roja ia dise: "Nos oia ancora voses de persones ancora a interna."
Abitores ia descrive como la construida ia secute violente en la pluve ante colasa.
La cualia basa de construidas es un fato de la vive en Cenia. Un sonda en la anio pasada ia trova ce plu ca un dui de la construidas en la capital no conveni per es abitada.
On ave un demanda grande per casas en Nairobi. Esta ia provoca alga developores de imobila a sircoveni la regulas de construi, per redui se custas e grandi se profitas.
En 2015, presidente Uhuru Kenyatta ia comanda ce on esamina tota construidas de la pais, seguente un serie de colasas.
La salvores ia esperia bon momentos cuando los ia susede estrae alga enfantes de la ruinas tra venerdi.
Entretempo, la Crus Roja dise ce du xicos-pastores manca en un otra parte de la pais inondada.
2016-04-30
2016-04-29
La risca de avalanxa par causa de elicotores a Everest
Ofisiores nepali dise ce companias de elicotor fa volas nonpermeteda per turistes supra la partes la plu alta de Monte Everest (Sagarmata, Chomololungma).
Xerpas ia espresa se ansia ce la vibra de la elicotores pote causa avalanxas.
Aviones de turisme no es permeteda a vola plu alta ca la Campa de Base, a 5364 metres. Ma la companias de elicotor dise ce los vola sola supra atraes como la Cascade Jelada de Khumbu, e ce esta es permeteda.
On ia fa no atenta de asende la monte en la du anios pasada par causa de un serie de desastres. Des-ses xerpas ia mori en via a la Campa Prima en 2014, e a la min 18 trepores ia mori a la Campa de Base cuando un trematera major ia causa un avalanxa enorme en 2015.
Pos la desastre de 2014, on ia move la via de trepa a la media de la Cascade Jelada de Khumbu. Esta es un parte tradosa cual trepores debe traversa en asende a la culmina de la monte.
Xerpas transporta aora aparatos e materias a campas plu alta per la saison presente de trepa.
Pabitra Karki, la presidente de la Asosia de Operores de Airocompanias e Nepal, ia dise: "Nos vola a 710 metres supra la tera e manteni un distantia minima de un cilometre de la montes, donce en no modo la vibra pote causa un avalanxa."
La asosia dise ce on fa sirca ses volas de turisme en cada semana de la saison de trepa. Ma otra persones a la Campa de Base ia comenta ce tal volas deveni plu comun.
Phurba Namgyal Sherpa, la secretor jeneral de la Asosia Nasional de Gidores Montanial de Nepal, ia espresa se ansia: "Per trepores xerpa, spesial los ci porta aparatos per ecipos de mision, elicotores cual vola supra los en rejiones plu alta es un esperia mental torturosa. La state frajil de neva e jelo ta pote es disturbada a cualce tempo par la rotores de elicotores, e esta ta pote gida a un desastre per nos."
Espertas sur avioni dise ce un parte de la problem es la modo en cual tal volas es controlada. Ofisiores de la Autoria de Avioni Nonmilitar de Nepal ia confesa ce los no es presente per monitori tal volas, ma ce los depende de otra departes governal ala locada.
En ajunta, la departe de turisme ia permete ce elicotores transporta cordas e otra materias a la Campa Prima per repara la via, pos cexas par dirijores de misiones ce la trematera ia mali la difisilia de traversa la Cascade Jelada de Khumbu.
La asende de Everest es la sonia de multe trepores ci es contente de paia multe mone per ateni la culmina.
Xerpas ia espresa se ansia ce la vibra de la elicotores pote causa avalanxas.
Aviones de turisme no es permeteda a vola plu alta ca la Campa de Base, a 5364 metres. Ma la companias de elicotor dise ce los vola sola supra atraes como la Cascade Jelada de Khumbu, e ce esta es permeteda.
On ia fa no atenta de asende la monte en la du anios pasada par causa de un serie de desastres. Des-ses xerpas ia mori en via a la Campa Prima en 2014, e a la min 18 trepores ia mori a la Campa de Base cuando un trematera major ia causa un avalanxa enorme en 2015.
Pos la desastre de 2014, on ia move la via de trepa a la media de la Cascade Jelada de Khumbu. Esta es un parte tradosa cual trepores debe traversa en asende a la culmina de la monte.
Xerpas transporta aora aparatos e materias a campas plu alta per la saison presente de trepa.
Pabitra Karki, la presidente de la Asosia de Operores de Airocompanias e Nepal, ia dise: "Nos vola a 710 metres supra la tera e manteni un distantia minima de un cilometre de la montes, donce en no modo la vibra pote causa un avalanxa."
La asosia dise ce on fa sirca ses volas de turisme en cada semana de la saison de trepa. Ma otra persones a la Campa de Base ia comenta ce tal volas deveni plu comun.
Phurba Namgyal Sherpa, la secretor jeneral de la Asosia Nasional de Gidores Montanial de Nepal, ia espresa se ansia: "Per trepores xerpa, spesial los ci porta aparatos per ecipos de mision, elicotores cual vola supra los en rejiones plu alta es un esperia mental torturosa. La state frajil de neva e jelo ta pote es disturbada a cualce tempo par la rotores de elicotores, e esta ta pote gida a un desastre per nos."
Espertas sur avioni dise ce un parte de la problem es la modo en cual tal volas es controlada. Ofisiores de la Autoria de Avioni Nonmilitar de Nepal ia confesa ce los no es presente per monitori tal volas, ma ce los depende de otra departes governal ala locada.
En ajunta, la departe de turisme ia permete ce elicotores transporta cordas e otra materias a la Campa Prima per repara la via, pos cexas par dirijores de misiones ce la trematera ia mali la difisilia de traversa la Cascade Jelada de Khumbu.
La asende de Everest es la sonia de multe trepores ci es contente de paia multe mone per ateni la culmina.
2016-04-28
La sitadania global pare crese
Persones identifia se como sitadanes sempre plu global e no nasional, seguente un sonda par la Servi Mundal de la BBC.
La tende es spesial forte en economias emerjinte, do persones opina ce se mentes es abrida e internasional. Ma en Deutxland, min persones dise ce los senti aora como sitadanes de mundo ca en 2001.
La sondores ia demanda a 20 mil persones en 18 paises.
Plu ca un dui de la persones sondada (56%) en economias emerjinte ia regarda se como xef sitadanes de mundo, no de nasion. En Nijeria (73%), Xina (71%), Peru (70%), e Barat (67%), la cuantias ia es multe alta.
Par contrasta, la tende en nasiones industrialida pare vade a la otra dirije. En esta nasiones plu rica, lo pare ce la conseta de sitadania global ia es forte colpada par la crise economial de 2008.
En Deutxland, per esemplo, sola 30% de respondores vide se como sitadanes de mundo. Esta es la proportio la plu basa en Deutxland de pos la comensa de la sonda a 15 anios ante aora.
La sonda sujesta ce multe persones en Deutxland considera profonda cuanto la pais debe abri se portes en la futur, seguente la deside par Angela Merkel de enflue milion refujadas en la anio pasada.
54% de persones deutx ia aproba bonveni persones suri a se pais. En la Rena Unida, do la governa ia defini un limita masima a la cuantia de refujadas asetable, la proportio ia es multe plu alta, a 72%.
Un cuantia notable de deutxes ia evita responde cuando on ia sonda sur temas de migra e sosia. Sur la tema de la sposi entre persones de orijines razal o relijial diversa, per esemplo, 46% de sondadas deutx no ia pote responde serta, o ia atenta cuali se responde par dise ce lo depende de la situa.
Esta contrasta con otra paises european, como Frans, do persones ia favore multe plu asentuada tal intersposis.
La datos indica ance alga divides clar entre disposas en la continentes.
En Europa, Rusia ave la resiste la plu forte contra intersposi: 43% de persones rusce ia desaproba ativa la sposi entre razas e etnicos diferente. Ma en Espania, sola 5% ia oposa lo.
Rusia pare ave la oposa la plu forte de migras. Sola 11% de la rusces sondada ta aproba aseta refujadas de Suria, per esemplo.
A la otra lado, entre tota paises en la sonda, Espania ta es la plu bonveninte a refujadas suri. Un majoria grande de 84% ala crede ce los debe aseta plu de la persones ci fuji de la sinco anios de gera interna en Suria.
La statistica indica ance un divide interesante entre disposas a refujadas en America Norde. De la canadianes sondada, 77% ia dise ce los ta aproba aseta suris fujinte. Ma en la Statos Unida, la proportio ia es sola 55%.
Indonesia ave la senti la plu debil de sitadania nasional (4%). En loca, lo pare ce persones indonesian ave un senti multe plu forte de localisme: plu ca un dui de respondores ia regarda se comunias local como defininte los a modo la plu importante.
Jeneral, relijio pare ave un rol multe plu peti ca nasionalia en la defini de persones. La eseta grande es Pacistan, do 43% de la sondadas ia pare identifia se par xef se relijio – notable plu multe ca en cualce otra pais.
La demanda sur relijio fa ce on recorda ance un de la diferes major entre Europa e la Statos Unida. En la SUA, 15% de la sondadas ia dise ce los defini se par xef se relijio, ma en paises european la proportio es mera 5%.
La tende es spesial forte en economias emerjinte, do persones opina ce se mentes es abrida e internasional. Ma en Deutxland, min persones dise ce los senti aora como sitadanes de mundo ca en 2001.
La sondores ia demanda a 20 mil persones en 18 paises.
Plu ca un dui de la persones sondada (56%) en economias emerjinte ia regarda se como xef sitadanes de mundo, no de nasion. En Nijeria (73%), Xina (71%), Peru (70%), e Barat (67%), la cuantias ia es multe alta.
Par contrasta, la tende en nasiones industrialida pare vade a la otra dirije. En esta nasiones plu rica, lo pare ce la conseta de sitadania global ia es forte colpada par la crise economial de 2008.
En Deutxland, per esemplo, sola 30% de respondores vide se como sitadanes de mundo. Esta es la proportio la plu basa en Deutxland de pos la comensa de la sonda a 15 anios ante aora.
La sonda sujesta ce multe persones en Deutxland considera profonda cuanto la pais debe abri se portes en la futur, seguente la deside par Angela Merkel de enflue milion refujadas en la anio pasada.
54% de persones deutx ia aproba bonveni persones suri a se pais. En la Rena Unida, do la governa ia defini un limita masima a la cuantia de refujadas asetable, la proportio ia es multe plu alta, a 72%.
Un cuantia notable de deutxes ia evita responde cuando on ia sonda sur temas de migra e sosia. Sur la tema de la sposi entre persones de orijines razal o relijial diversa, per esemplo, 46% de sondadas deutx no ia pote responde serta, o ia atenta cuali se responde par dise ce lo depende de la situa.
Esta contrasta con otra paises european, como Frans, do persones ia favore multe plu asentuada tal intersposis.
La datos indica ance alga divides clar entre disposas en la continentes.
En Europa, Rusia ave la resiste la plu forte contra intersposi: 43% de persones rusce ia desaproba ativa la sposi entre razas e etnicos diferente. Ma en Espania, sola 5% ia oposa lo.
Rusia pare ave la oposa la plu forte de migras. Sola 11% de la rusces sondada ta aproba aseta refujadas de Suria, per esemplo.
A la otra lado, entre tota paises en la sonda, Espania ta es la plu bonveninte a refujadas suri. Un majoria grande de 84% ala crede ce los debe aseta plu de la persones ci fuji de la sinco anios de gera interna en Suria.
La statistica indica ance un divide interesante entre disposas a refujadas en America Norde. De la canadianes sondada, 77% ia dise ce los ta aproba aseta suris fujinte. Ma en la Statos Unida, la proportio ia es sola 55%.
Indonesia ave la senti la plu debil de sitadania nasional (4%). En loca, lo pare ce persones indonesian ave un senti multe plu forte de localisme: plu ca un dui de respondores ia regarda se comunias local como defininte los a modo la plu importante.
Jeneral, relijio pare ave un rol multe plu peti ca nasionalia en la defini de persones. La eseta grande es Pacistan, do 43% de la sondadas ia pare identifia se par xef se relijio – notable plu multe ca en cualce otra pais.
La demanda sur relijio fa ce on recorda ance un de la diferes major entre Europa e la Statos Unida. En la SUA, 15% de la sondadas ia dise ce los defini se par xef se relijio, ma en paises european la proportio es mera 5%.
2016-04-27
Un suri porta la torxa olimpial tra un campa de refujadas
Un refujada suri, ci ia es un sportor ante perde un parte de se gama en un bombi, ia porta la flama olimpial tra un campa de refujadas en Atinai.
Ibrahim al-Hussein, a ci on ia dona refuja en Elas, ia porta la torxa tra la campa Eleonas.
Esta eletriciste de 27 anios ia partisipa en competes de nada e judo en Suria. El es entre plu ca milion migrores ci ia entra a la Uni European, traversante a Elas par barco inflable.
Al-Hussein ave aora un gama prostesal, labora en un cafe de Atinai, e jua bascetbal de seja rolante.
El pote nada 50 metres en 28 secondos – sola tre secondos min ca se ateni la plu bon ante se feri. El va compete en la concurso elinica per nadores descapasida en junio.
El ia descrive se porta de la flama como un onora. "Me porta la flama per me, ma ance per suris, per refujadas en tota locas, per Elas, per sportes, per me ecipos de nada e bascetbal. Me gol es sede nunca, ma continua, avansa sempre. E me pote reali esta par sportes."
Entretempo, la Comite Internasional Olimpial ia anunsia ce un ecipo de asta 10 refujadas va partisipa en la Juas Olimpial de Rio. Un prosede de eleje va aveni en junio.
La flama olimpial ia es ensendeda en la semana pasada en la Templo de Hera, vea de 2600 anios, a Olimpia Antica.
A martedi, on va dona lo a ofisiores brasilera en un rituo a la stadion istorial olimpial en Atinai, do la Olimpiales prima de la eda moderna ia aveni en 1896.
Des-du mil torxores va porta la flama tra Brasil ante la comensa de la Olimpiales en agosto.
Ibrahim al-Hussein, a ci on ia dona refuja en Elas, ia porta la torxa tra la campa Eleonas.
Esta eletriciste de 27 anios ia partisipa en competes de nada e judo en Suria. El es entre plu ca milion migrores ci ia entra a la Uni European, traversante a Elas par barco inflable.
Al-Hussein ave aora un gama prostesal, labora en un cafe de Atinai, e jua bascetbal de seja rolante.
El pote nada 50 metres en 28 secondos – sola tre secondos min ca se ateni la plu bon ante se feri. El va compete en la concurso elinica per nadores descapasida en junio.
El ia descrive se porta de la flama como un onora. "Me porta la flama per me, ma ance per suris, per refujadas en tota locas, per Elas, per sportes, per me ecipos de nada e bascetbal. Me gol es sede nunca, ma continua, avansa sempre. E me pote reali esta par sportes."
Entretempo, la Comite Internasional Olimpial ia anunsia ce un ecipo de asta 10 refujadas va partisipa en la Juas Olimpial de Rio. Un prosede de eleje va aveni en junio.
La flama olimpial ia es ensendeda en la semana pasada en la Templo de Hera, vea de 2600 anios, a Olimpia Antica.
A martedi, on va dona lo a ofisiores brasilera en un rituo a la stadion istorial olimpial en Atinai, do la Olimpiales prima de la eda moderna ia aveni en 1896.
Des-du mil torxores va porta la flama tra Brasil ante la comensa de la Olimpiales en agosto.
2016-04-26
La aniversario tredes de Txornobil
Ucraina onora la aniversario tredes de la desastre nucleal en Txornobil.
On ia sona avertadores a la mesma momento como la esplode prima a la reatador, en la oras temprana de 26 april 1986.
La fonde a la compleso resta la desastre la plu grave de istoria. Un reata noncontrolada ia rompe la teto, emetente un nube de materia radioativa cual ia traversa la fronteras de Ucraina a Rusia, Bielarus, e un parte grande de Europa norde.
La relatadas de los ci ia mori ia partisipa en vijilas en lus de candela a eglesas, incluinte en la capital Kiev e en Slavutitx, un vila construida per recasi laborores ci ia abita prosima a la compleso nucleal.
Ante la aniversario, alga abitores pasada ia reveni a la loca, aora descurada e plen de plantas savaje.
Zoya Perevozchenko, ci ave 66 anios, ia abita en Pripyat, un vila de laborores de Txornobil cual on ia abandona pos la asidente. El ia descrive se visita: "Me ia trova apena me aparte, car lo es aora un foresta – arbores crese tra la troteria, sur la tetos. Tota la salas es vacua, la vitro ia cade de la fenetras, e tota es destruida."
La nivel de radioativia resta alta en la area ensircante. Un organiza carital, Pontes a Bielarus, averti ce alga bebes en un rejion prosima a la frontera ucrainsce nase ancora con malformis grave, e un cuantia nonusual grande de persones ave canseres de formas rara.
Ier, donores de tra la mundo ia ofre €87,5 milion ($99 milion) per crea un compleso nova suteran de dejetada nucleal en la rejion. Ucraina va nesesa ajunta ancora €10 milion per completi la projeta.
On ia comensa labora en 2010 sur un sarcofago de 25 mil tones per enclui la 200 tones de uranio cual resta en la reatador danada. Esta projeta custa €2,1 mil milion.
Espertas teme ce si partes de la reatador senesente colasa, plu materia radioativa ta pote es ejetada a la atmosfera.
On disputa ancora cuanto persones ia es matada par la desastre. Un reporta en 2005 par la Foro de Txornobil, suportada par la Nasiones Unida, ia conclui ce min ca 50 persones ia mori par esposa a radia, de ci la plu es laborores ci ia mori direta pos la aveni. Ma alga ia survive asta tan resente como 2004.
La foro ia estima ce ultima asta 9000 persones pote mori de esposa a esta radia. La organiza Greenpeace alega ce la cuantia pote es tan alta como 93 mil.
On ia sona avertadores a la mesma momento como la esplode prima a la reatador, en la oras temprana de 26 april 1986.
La fonde a la compleso resta la desastre la plu grave de istoria. Un reata noncontrolada ia rompe la teto, emetente un nube de materia radioativa cual ia traversa la fronteras de Ucraina a Rusia, Bielarus, e un parte grande de Europa norde.
La relatadas de los ci ia mori ia partisipa en vijilas en lus de candela a eglesas, incluinte en la capital Kiev e en Slavutitx, un vila construida per recasi laborores ci ia abita prosima a la compleso nucleal.
Ante la aniversario, alga abitores pasada ia reveni a la loca, aora descurada e plen de plantas savaje.
Zoya Perevozchenko, ci ave 66 anios, ia abita en Pripyat, un vila de laborores de Txornobil cual on ia abandona pos la asidente. El ia descrive se visita: "Me ia trova apena me aparte, car lo es aora un foresta – arbores crese tra la troteria, sur la tetos. Tota la salas es vacua, la vitro ia cade de la fenetras, e tota es destruida."
La nivel de radioativia resta alta en la area ensircante. Un organiza carital, Pontes a Bielarus, averti ce alga bebes en un rejion prosima a la frontera ucrainsce nase ancora con malformis grave, e un cuantia nonusual grande de persones ave canseres de formas rara.
Ier, donores de tra la mundo ia ofre €87,5 milion ($99 milion) per crea un compleso nova suteran de dejetada nucleal en la rejion. Ucraina va nesesa ajunta ancora €10 milion per completi la projeta.
On ia comensa labora en 2010 sur un sarcofago de 25 mil tones per enclui la 200 tones de uranio cual resta en la reatador danada. Esta projeta custa €2,1 mil milion.
Espertas teme ce si partes de la reatador senesente colasa, plu materia radioativa ta pote es ejetada a la atmosfera.
On disputa ancora cuanto persones ia es matada par la desastre. Un reporta en 2005 par la Foro de Txornobil, suportada par la Nasiones Unida, ia conclui ce min ca 50 persones ia mori par esposa a radia, de ci la plu es laborores ci ia mori direta pos la aveni. Ma alga ia survive asta tan resente como 2004.
La foro ia estima ce ultima asta 9000 persones pote mori de esposa a esta radia. La organiza Greenpeace alega ce la cuantia pote es tan alta como 93 mil.
2016-04-25
La destra estrema gania la ronda prima en Osteraic
En Osteraic, la aspiror estrema destriste de la Partito de Libria ia vinse en la ronda prima de elejes presidental.
Norbert Hofer ave sirca 36% de la votas per la rol, cual es xef ritual. Esta cuantia no es sufisinte grande per evita un plu vota en maio.
Lo es probable ce el va es oposada par Alexander Van der Bellen, un aspiror autonom, suportada par la Verdes, ci ave 20% en la sondas.
A la ves prima pos la Gera Mundal Du, la aspirores de la du partitos xef de Osteraic ia es eliminada en la ronda prima.
Lo pare ce cada de Rudolf Hundstorfer de la Democratas Sosial e Andreas Khol de la Partito de la Popla, a sinistra e destra de la sentro, ia gania sirca 11% de votas.
Ambos partitos ia governa Osteraic tra desenios – o solitar o aliada.
La vinse clar de la aspiror estrema destriste refleta un noncontentia vasta con la state presente, e ance un ansia sur la economia e sur migras a la pais.
La suporta per la Democratas Sosial e la Partito de la Popla ia diminui en anios resente. En 2013, en la elejes jeneral la plu resente, la du partitos ia gania apena un cuantia sufisinte de votas per governa en un "alia grande".
Si, como pare, no aspiror gania un majoria de votas en la ronda prima de la elejes presidental, la ronda du va aveni a 22 maio.
La presidente presente, Heinz Fischer, ci ave 77 anios, no pote aspira denova la rol pos du periodos ja en la posto.
Norbert Hofer ave sirca 36% de la votas per la rol, cual es xef ritual. Esta cuantia no es sufisinte grande per evita un plu vota en maio.
Lo es probable ce el va es oposada par Alexander Van der Bellen, un aspiror autonom, suportada par la Verdes, ci ave 20% en la sondas.
A la ves prima pos la Gera Mundal Du, la aspirores de la du partitos xef de Osteraic ia es eliminada en la ronda prima.
Lo pare ce cada de Rudolf Hundstorfer de la Democratas Sosial e Andreas Khol de la Partito de la Popla, a sinistra e destra de la sentro, ia gania sirca 11% de votas.
Ambos partitos ia governa Osteraic tra desenios – o solitar o aliada.
La vinse clar de la aspiror estrema destriste refleta un noncontentia vasta con la state presente, e ance un ansia sur la economia e sur migras a la pais.
La suporta per la Democratas Sosial e la Partito de la Popla ia diminui en anios resente. En 2013, en la elejes jeneral la plu resente, la du partitos ia gania apena un cuantia sufisinte de votas per governa en un "alia grande".
Si, como pare, no aspiror gania un majoria de votas en la ronda prima de la elejes presidental, la ronda du va aveni a 22 maio.
La presidente presente, Heinz Fischer, ci ave 77 anios, no pote aspira denova la rol pos du periodos ja en la posto.
2016-04-24
Uganda va dirije se petrolio tra Tanzania
Uganda, un pais sin costa, ia anunsia ce lo va construi un tubo major per esporta se petrolio tra Tanzania.
Uganda ia projeta envia la tubo tra Cenia, cual ia desira un compleso compartida per petrolio ance de se propre campos developante.
La tubo va vade aora plu sude. On dise ce un fator en la deside ia es un ansia sur atacas posible par la islamistes al-Shaba de Somalia. Esta grupo ia ataca blancos prosima a locas do la tubo ta pasa.
Uganda ia anunsia se deside en Kampala, se capital, a un consenta alta de la Comunia de Africa Este, cual grupi Uganda, Cenia, Tanzania, Burundi, Ruanda, e Sudan Sude.
La tubo de 1400 cilometres va lia la rejion ueste de Uganda prosima a Hoima, do on ia descovre reservas grande de petrolio, con la porto Tanga en Tanzania.
On previde ce la projeta va custa sirca $4 mil milion e ce lo va crea 15 mil empleas.
La cuantia de reservas descovreda en Uganda es estimada a 6,5 mil milion bariles, e la pais espera comensa produi en 2018. La plu de la lisensas es poseseda par la companias Total de Frans, CNOOC de Xina, e Tullow de Britan e Er.
Cenia, cual ia descovre ance petrolio, ia vole ce la tubo pasa tra se teritorio. Uganda ia suscrive inisial un tal acorda, ma Total ia demanda plu tarda sur la securia de la projeta.
La ministro ugandan de esternas, Sam Kutesa, ia dise ier ce la custa es ance un fator de la eleje. "Nos ia considera la via de tubo de petrolio a Tanga en maneras diversa – entre los, lo ave la min de custa."
Reportas sujesta ce Uganda ia suporta la via tanzanian ance car la porto Tanga es ja completa funsionante, ma on construi ancora la porto Lamu en Cenia.
Cuando completida, esta va es la tubo major prima de petrolio de Africa Este.
Entretempo, Cenia ia dise ce lo va construi se propre tubo de Lokichar, en la norde-este, a Lamu.
Uganda ia projeta envia la tubo tra Cenia, cual ia desira un compleso compartida per petrolio ance de se propre campos developante.
La tubo va vade aora plu sude. On dise ce un fator en la deside ia es un ansia sur atacas posible par la islamistes al-Shaba de Somalia. Esta grupo ia ataca blancos prosima a locas do la tubo ta pasa.
Uganda ia anunsia se deside en Kampala, se capital, a un consenta alta de la Comunia de Africa Este, cual grupi Uganda, Cenia, Tanzania, Burundi, Ruanda, e Sudan Sude.
La tubo de 1400 cilometres va lia la rejion ueste de Uganda prosima a Hoima, do on ia descovre reservas grande de petrolio, con la porto Tanga en Tanzania.
On previde ce la projeta va custa sirca $4 mil milion e ce lo va crea 15 mil empleas.
La cuantia de reservas descovreda en Uganda es estimada a 6,5 mil milion bariles, e la pais espera comensa produi en 2018. La plu de la lisensas es poseseda par la companias Total de Frans, CNOOC de Xina, e Tullow de Britan e Er.
Cenia, cual ia descovre ance petrolio, ia vole ce la tubo pasa tra se teritorio. Uganda ia suscrive inisial un tal acorda, ma Total ia demanda plu tarda sur la securia de la projeta.
La ministro ugandan de esternas, Sam Kutesa, ia dise ier ce la custa es ance un fator de la eleje. "Nos ia considera la via de tubo de petrolio a Tanga en maneras diversa – entre los, lo ave la min de custa."
Reportas sujesta ce Uganda ia suporta la via tanzanian ance car la porto Tanga es ja completa funsionante, ma on construi ancora la porto Lamu en Cenia.
Cuando completida, esta va es la tubo major prima de petrolio de Africa Este.
Entretempo, Cenia ia dise ce lo va construi se propre tubo de Lokichar, en la norde-este, a Lamu.
2016-04-23
Un controversa de sceletos islansce
Un projeta per un otel nova en Rejkjavík, la capital islansce, ia deveni controversa, car on intende construi un parte de lo sur la semetero la plu vea de la site.
On sutrae ja sceletos de la semetero de Víkurkirkja, do la mores de Rejkjavík ia es enterada de sirca la anio 1000 asta 1838.
Ma alga membros de la consilio de site opina ce la reentera de esta abitores pasada de la capital dana la erita de la pais.
Þór Magnússon, un dirijor pasada de la Museo Nasional de Island, ia scrive: "La site debe evita un otel en la semetero. On ta pote cambia lo a un loca bela e pasosa per recorda jeneras pasada, en loca de un deponeria do turistes tira se bagaje."
An tal, los ci labora sur la projeta sirca la construida vea de telecomunica, do la semetero es situada, dise ce la controversa es la resulta de "un malcomprende".
Vala Garðarsdóttir, un arceolojiste, dise ce on ia conose ja la esiste de la semetero cuando se permete de construi ia es donada, e ce la loca ia es ja disturbada par projetas de construi en la sentenio 20, per cual la projeta presente va es un sustitua.
A esta ves, el ia nota, la construores "es multe plu bon consensa de se obliga" a locas istorial.
Si on iniora la contoversa, la escavas ia revela ja informas sur la pasada de Island. Vala dise ce "vide la rituos diferente de entera en cristianisme es interesante", e ce la osos descovreda va furni a rexercores un fenetra a plu ca 800 anios de la istoria de Rejkjavík.
On sutrae ja sceletos de la semetero de Víkurkirkja, do la mores de Rejkjavík ia es enterada de sirca la anio 1000 asta 1838.
Ma alga membros de la consilio de site opina ce la reentera de esta abitores pasada de la capital dana la erita de la pais.
Þór Magnússon, un dirijor pasada de la Museo Nasional de Island, ia scrive: "La site debe evita un otel en la semetero. On ta pote cambia lo a un loca bela e pasosa per recorda jeneras pasada, en loca de un deponeria do turistes tira se bagaje."
An tal, los ci labora sur la projeta sirca la construida vea de telecomunica, do la semetero es situada, dise ce la controversa es la resulta de "un malcomprende".
Vala Garðarsdóttir, un arceolojiste, dise ce on ia conose ja la esiste de la semetero cuando se permete de construi ia es donada, e ce la loca ia es ja disturbada par projetas de construi en la sentenio 20, per cual la projeta presente va es un sustitua.
A esta ves, el ia nota, la construores "es multe plu bon consensa de se obliga" a locas istorial.
Si on iniora la contoversa, la escavas ia revela ja informas sur la pasada de Island. Vala dise ce "vide la rituos diferente de entera en cristianisme es interesante", e ce la osos descovreda va furni a rexercores un fenetra a plu ca 800 anios de la istoria de Rejkjavík.
2016-04-22
Tribuis purpur a la mori de Prince
Con tribuis purpur, on onora la vive de la cantor Prince, ci ia mori con eda de 57 anios. Tra la SUA e a ultra, construidas, pajerias, e pajes fronte de jornales ia cambia se color.
Prince ia mori ier a se casa en la stato Minnesota. El ia devenin un stela major en la desenio de 1980, con se albumes 1999, Pluve purpur ("Purple Rain"), e Sinia de l' eda ("Sign o' the Times").
On no ia declara la causa de mori, ma un autopsia va aveni oji.
La musica inovosa de Prince ia traversa roc, func, e jaz. El ia vende plu ca 100 milion discos en se carera.
En Minneapolis, do el ia nase, la ecipo de basebal ia purpuri se stadion. La Ponte de Lowry Avenue en la sentro de la site ia es ance purpur luminada.
Otra construidas major en New York e New Orleans ia reseta un aspeta purpur nova. E fanes de Prince ia bonveni la coaveni ce la Cascades de Niagara es ja purpurida per onora la aniversario 90 de Rea Elizabeth de la Rena Unida a la mesma dia.
Sentos de persones ia asembla en la sentro de Minneapolis asta la oras temprana de esta matina. A un momento, tota en junta ia canta Pluve purpur de 1984.
Vijilas per la cantor ia aveni ance estra se casa e en Los Angeles e Brooklyn, do Spike Lee, un dirijor de filmas e ami de Prince, ia improvisa un selebra sur strada.
La polisia ia responde a un telefoni medical a sirca 09:43 de ora local, e ia trova un mas adulte nonrespondente en un asendador a la Studios de Paisley Park. Aidores prima ia atenta revive el, ma on ia declara ce el es mor a 10:07.
Naseda como Prince Rogers Nelson en 1958, el ia es un musiciste produosa an de se jovenia. On reporta ce el ia scrive se canta prima cuando el ia ave sola sete anios.
El ia es capas de jua multe strumentos e ia rejistra plu ca 30 albumes.
El ia scrive ance musica per otra artistes. La canta No cosa simili a tu ("Nothing Compares 2 U"), creada per se bande The Family, ia deveni plu famosa cuando Sinéad O'Connor ia canta lo en 1990.
En 1984, el ia gania un Oscar per la partitur de Pluve purpur, un filma en cual el ia ave ance un rol major de ator.
Tra se carera, el ia ave un reputa de secretia e strania. A un ves, el ia cambia se nom a un simbol nonpronunsiable.
El ia ave un relata volatil con tecnolojia. En 2000, el ia publici singulares a Napster, la servi abrivial de comparti musica. Ma plu tarda, el ia declara ce la interede es "completa finida" e ia refusa permete se musica a plataformas major de flue.
Se album la plu nova ia es publicida en la anio pasada, e el ia turi tan resente como la semana pasada.
A 15 april, el ia es ospitalida pos un atera de crise par se avion privata en la stato Illinois. Esta ia aveni corta pos un presenta par el en la stato Georgia. On ia trata el, e el ia parti de ospital pos sola un pico de oras.
Otra artistes joven e vea de la spetro musical intera ia fa se tribuis.
Prince ia mori ier a se casa en la stato Minnesota. El ia devenin un stela major en la desenio de 1980, con se albumes 1999, Pluve purpur ("Purple Rain"), e Sinia de l' eda ("Sign o' the Times").
On no ia declara la causa de mori, ma un autopsia va aveni oji.
La musica inovosa de Prince ia traversa roc, func, e jaz. El ia vende plu ca 100 milion discos en se carera.
En Minneapolis, do el ia nase, la ecipo de basebal ia purpuri se stadion. La Ponte de Lowry Avenue en la sentro de la site ia es ance purpur luminada.
Otra construidas major en New York e New Orleans ia reseta un aspeta purpur nova. E fanes de Prince ia bonveni la coaveni ce la Cascades de Niagara es ja purpurida per onora la aniversario 90 de Rea Elizabeth de la Rena Unida a la mesma dia.
Sentos de persones ia asembla en la sentro de Minneapolis asta la oras temprana de esta matina. A un momento, tota en junta ia canta Pluve purpur de 1984.
Vijilas per la cantor ia aveni ance estra se casa e en Los Angeles e Brooklyn, do Spike Lee, un dirijor de filmas e ami de Prince, ia improvisa un selebra sur strada.
La polisia ia responde a un telefoni medical a sirca 09:43 de ora local, e ia trova un mas adulte nonrespondente en un asendador a la Studios de Paisley Park. Aidores prima ia atenta revive el, ma on ia declara ce el es mor a 10:07.
Naseda como Prince Rogers Nelson en 1958, el ia es un musiciste produosa an de se jovenia. On reporta ce el ia scrive se canta prima cuando el ia ave sola sete anios.
El ia es capas de jua multe strumentos e ia rejistra plu ca 30 albumes.
El ia scrive ance musica per otra artistes. La canta No cosa simili a tu ("Nothing Compares 2 U"), creada per se bande The Family, ia deveni plu famosa cuando Sinéad O'Connor ia canta lo en 1990.
En 1984, el ia gania un Oscar per la partitur de Pluve purpur, un filma en cual el ia ave ance un rol major de ator.
Tra se carera, el ia ave un reputa de secretia e strania. A un ves, el ia cambia se nom a un simbol nonpronunsiable.
El ia ave un relata volatil con tecnolojia. En 2000, el ia publici singulares a Napster, la servi abrivial de comparti musica. Ma plu tarda, el ia declara ce la interede es "completa finida" e ia refusa permete se musica a plataformas major de flue.
Se album la plu nova ia es publicida en la anio pasada, e el ia turi tan resente como la semana pasada.
A 15 april, el ia es ospitalida pos un atera de crise par se avion privata en la stato Illinois. Esta ia aveni corta pos un presenta par el en la stato Georgia. On ia trata el, e el ia parti de ospital pos sola un pico de oras.
Otra artistes joven e vea de la spetro musical intera ia fa se tribuis.
2016-04-21
Un esplode a un compleso de petrolio mexican
Un esplode grande a un compleso de petrolio en Veracruz, un stato en la sude-este de Mexico, ia mata a la min tre persones e ia feri 136 otras.
La fabriceria es poseseda par la compania nasional de petrolio, Pemex, en Coatzacoalcos, un site de porto.
On ia sorti sentos de persones e ia clui scolas. Videos mostra un focon grande e plumones vasta de fuma.
La causa de la esplode no es clar, ma on ia reporta alga esplodes a complesos de Pemex en anios resente. La plu resente ia aveni a sirca 15:15 de ora local, e on ia sensa lo a distantia de 10 cilometres.
La focon ia es ja controlada a la temprana de sera. On ia recomenda ce abitores resta en casa par causa de la natur posible nosiva de la fuma de la esplode. Ma Pemex is dise ce la fuma ia disipa rapida, reduinte la efetos.
De la 136 feridas, 88 resta en ospital, e 13 de estas ave un state grave. Un video postada a redes sosial ia pare mostra senas de caos a un ospital local, con pasientes ci ia perde multe sangue.
Pemex ia comenta ce la parte de la compleso colpada par la esplode es manejada par un compania-sore, Mexichem.
La fabriceria produi clorido de vinil, un cimical perilosa cual on usa per crea tubos PVC e materias de paci.
La compleso es un de la terminas la plu grande de la distribui petrolio en Mexico. La compania ia ajunta ce se esportas de petrolio no va es afetada.
En setembre 2012, un esplode e focon seguente a un compleso de gas en Tamaulipas, un stato norde, ia mata 33 persones.
La propre xeferia de Pemex en la Site Mexico ia es colpada par un esplode grande de gas en janero 2013, e esta ia mata 37.
Alga focones ia aveni ance sur la plataformas de la compania en la Golfo Mexican en la anio pasada, e un laboror ia mori en un plu focon a la compleso en Veracruz en la febrero resente.
La fabriceria es poseseda par la compania nasional de petrolio, Pemex, en Coatzacoalcos, un site de porto.
On ia sorti sentos de persones e ia clui scolas. Videos mostra un focon grande e plumones vasta de fuma.
La causa de la esplode no es clar, ma on ia reporta alga esplodes a complesos de Pemex en anios resente. La plu resente ia aveni a sirca 15:15 de ora local, e on ia sensa lo a distantia de 10 cilometres.
La focon ia es ja controlada a la temprana de sera. On ia recomenda ce abitores resta en casa par causa de la natur posible nosiva de la fuma de la esplode. Ma Pemex is dise ce la fuma ia disipa rapida, reduinte la efetos.
De la 136 feridas, 88 resta en ospital, e 13 de estas ave un state grave. Un video postada a redes sosial ia pare mostra senas de caos a un ospital local, con pasientes ci ia perde multe sangue.
Pemex ia comenta ce la parte de la compleso colpada par la esplode es manejada par un compania-sore, Mexichem.
La fabriceria produi clorido de vinil, un cimical perilosa cual on usa per crea tubos PVC e materias de paci.
La compleso es un de la terminas la plu grande de la distribui petrolio en Mexico. La compania ia ajunta ce se esportas de petrolio no va es afetada.
En setembre 2012, un esplode e focon seguente a un compleso de gas en Tamaulipas, un stato norde, ia mata 33 persones.
La propre xeferia de Pemex en la Site Mexico ia es colpada par un esplode grande de gas en janero 2013, e esta ia mata 37.
Alga focones ia aveni ance sur la plataformas de la compania en la Golfo Mexican en la anio pasada, e un laboror ia mori en un plu focon a la compleso en Veracruz en la febrero resente.
2016-04-20
La Parador Grande de Coral blanci grave
Un sonda estendosa airal e suacuan ia revela ce 93% de la Parador Grande de Coral en Australia es afetada par un fenomeno de blanci.
Esta segue avisas plu temprana ce la resife esperia se blanci la plu mal de istoria rejistrada.
Cuando la tmperatur de la acua leva, la corales ejeta se algas colorinte. La corales pote mori si la ambiente no reveni a se state normal.
La sonda mostra ce la dana la plu sever es en la parte norde de la resife.
La Parador Grande de Coral es locada a la costa de la stato Queensland e ave longia de 2300 cilometres.
On culpa la efetos de El Niño e cambias climal per la leva de temperatures maral.
Plu ca 900 resifes individua ia es sondada con un avion lejera e un elicotor. A pos, la esatia de la sonda airal ia es controlada par ecipos de sumerjores.
Profesor Terry Hughes, ci ia gida la sonda per la Unia Nasional sur Blanci de Coral, ia comenta: "Me es fundal un otimiste, ma me crede ce nos fenetra de posiblia per salva la Parador Grande clui rapida. Si nos no ata contra la caldi global, lo va deveni plu danada. Pos tre avenis de blanci, la misca de spesies de coral ia cambia ja."
La aveni la plu resente es multe plu grave ca presedentes en 2002 e 1998.
A esta ves, sola 7% de la resife no ia blanci. La cuantia ia es aprosima 40% a la otra du veses.
Turisme a la Parador Grande jenera sinco mil milion dolares australian ($3,9 mil milion SUA) a cada anio, e emplea sirca 70 mil persones.
La Consilio de Industria Turiste de Queensland ia dise: "Nos es grasiosa ce multe partes de la resife es ancora en forma eselente. Ma nos no pote mera iniora la blanci de la coral e espera un recovre rapida."
La departe de ambiente en Australia ia indica a ante ce governas statal e federal investi un cuantia projetada de du mil milion dolares australian tra la desenio veninte per proteje la resife.
Esta segue avisas plu temprana ce la resife esperia se blanci la plu mal de istoria rejistrada.
Cuando la tmperatur de la acua leva, la corales ejeta se algas colorinte. La corales pote mori si la ambiente no reveni a se state normal.
La sonda mostra ce la dana la plu sever es en la parte norde de la resife.
La Parador Grande de Coral es locada a la costa de la stato Queensland e ave longia de 2300 cilometres.
On culpa la efetos de El Niño e cambias climal per la leva de temperatures maral.
Plu ca 900 resifes individua ia es sondada con un avion lejera e un elicotor. A pos, la esatia de la sonda airal ia es controlada par ecipos de sumerjores.
Profesor Terry Hughes, ci ia gida la sonda per la Unia Nasional sur Blanci de Coral, ia comenta: "Me es fundal un otimiste, ma me crede ce nos fenetra de posiblia per salva la Parador Grande clui rapida. Si nos no ata contra la caldi global, lo va deveni plu danada. Pos tre avenis de blanci, la misca de spesies de coral ia cambia ja."
La aveni la plu resente es multe plu grave ca presedentes en 2002 e 1998.
A esta ves, sola 7% de la resife no ia blanci. La cuantia ia es aprosima 40% a la otra du veses.
Turisme a la Parador Grande jenera sinco mil milion dolares australian ($3,9 mil milion SUA) a cada anio, e emplea sirca 70 mil persones.
La Consilio de Industria Turiste de Queensland ia dise: "Nos es grasiosa ce multe partes de la resife es ancora en forma eselente. Ma nos no pote mera iniora la blanci de la coral e espera un recovre rapida."
La departe de ambiente en Australia ia indica a ante ce governas statal e federal investi un cuantia projetada de du mil milion dolares australian tra la desenio veninte per proteje la resife.
2016-04-19
Xina atera un avion militar sur un isola disputada
Xina ia atera un avion militar sur un de se isolas artifis en la Mar Xines Sude, un area disputada.
On crede ce esta es la ves prima cuando la militaria xines ia declara publica ce lo ia atera un avion sur la isola Resife de Fiery Cross ("Crus Focosa", nomida per un barcon cual ia deveni ruinada ala en 1860).
La avion ia sorti tre laborores ferida de la resife.
Xina e alga de se visinas fa un disputa teritorial sur la Mar Xines Sude, cual Beijing reclama cuasi intera.
La avion militar ia atera a la matina de soldi per prende la tre laborores. Lo ia vola los a la Isola Hainan per tratas medical.
Xina ia atera aviones nonmilitar sur la resife en la pasada, provocante criticas de Vietnam, un pais cual reclama ance la teritorio, e de la SUA.
Beijing dise ce lo construi isolas e strutures artifis sur resifes per intendes sivil. Ma otra paises ia espresa se ansia ce la complesos pote deveni usada en modos militar.
La SUA ia sujesta ce la construi de isolas par Xina aumenta la tensas en la rejion e preveni ce barcones naviga libre tra la area.
Xina, Taiuan, Vietnam, Pilipinas, Malaisia, e Brune reclama partes de esta mar.
Xina ia cambia la Resife de Fiery Cross a un isola artifis par un opera jigante de draga. Lo ia crea construidas e un atereria per aviones.
Paises oposante disputa ja teritorio en la Mar Xines Sude tra sentenios, ma la tensa ia crese constante en anios resente.
En febrero, Taiuan e la SUA ia dise ce Xina ia posa misiles de tera a aira sur un otra isola disputada. Xina ia responde par dise ce la SUA militari la mar par se patrulias avional e marinal.
Ofisial, la SUA ave no opina sur la disputas. Lo descrive se patrulias como operas de "libria de naviga" cual serti la posible de asede vias major de barcon e avion.
On crede ce esta es la ves prima cuando la militaria xines ia declara publica ce lo ia atera un avion sur la isola Resife de Fiery Cross ("Crus Focosa", nomida per un barcon cual ia deveni ruinada ala en 1860).
La avion ia sorti tre laborores ferida de la resife.
Xina e alga de se visinas fa un disputa teritorial sur la Mar Xines Sude, cual Beijing reclama cuasi intera.
La avion militar ia atera a la matina de soldi per prende la tre laborores. Lo ia vola los a la Isola Hainan per tratas medical.
Xina ia atera aviones nonmilitar sur la resife en la pasada, provocante criticas de Vietnam, un pais cual reclama ance la teritorio, e de la SUA.
Beijing dise ce lo construi isolas e strutures artifis sur resifes per intendes sivil. Ma otra paises ia espresa se ansia ce la complesos pote deveni usada en modos militar.
La SUA ia sujesta ce la construi de isolas par Xina aumenta la tensas en la rejion e preveni ce barcones naviga libre tra la area.
Xina, Taiuan, Vietnam, Pilipinas, Malaisia, e Brune reclama partes de esta mar.
Xina ia cambia la Resife de Fiery Cross a un isola artifis par un opera jigante de draga. Lo ia crea construidas e un atereria per aviones.
Paises oposante disputa ja teritorio en la Mar Xines Sude tra sentenios, ma la tensa ia crese constante en anios resente.
En febrero, Taiuan e la SUA ia dise ce Xina ia posa misiles de tera a aira sur un otra isola disputada. Xina ia responde par dise ce la SUA militari la mar par se patrulias avional e marinal.
Ofisial, la SUA ave no opina sur la disputas. Lo descrive se patrulias como operas de "libria de naviga" cual serti la posible de asede vias major de barcon e avion.
Subscribe to:
Posts (Atom)