2019-06-30

Srilanca emplea sua pendores prima en 43 anios

Srilanca ia enscrive du pendores en prepara per cuatro esecutas, la primas en 43 anios. Cuatro prisonidas condenada per crimines de droga va es punida par mori.

La esecutas va fini un suspende de la puni de mori cual esiste ja de 1976.

Plu ca sento aspirores ia responde a un anunsia en febrero per esecutores con "carater moral forte". Los ia nesesa es srilanca e mas, con entre 18 e 45 anios e posesente "fortia mental". Ance du esuanes e du femes ia presenta se per la rol.

Un portavose de prison ia dise ce la du aspirores susedosa va pasa tra instruis final, cual va ocupa sirca du semanas.

La pendor la plu resente ia resinia a sinco anios ante aora, xocada par vide la pendador. Un otra ia es empleada en la anio pasada, ma no ia apare per labora.

En Srilanca, viole sesal, contrabanda de drogas, e omiside es punable par mori, ma on ia fa no esecutas pos 1976.

Presidente Maithripala Sirisena ia dise ce on reinstitui la puni de mori per supresa la comersia de drogas en la pais. Analistes political dise ce la cambia va aumenta sua popularia ante un eleje cual va aveni ante la fini de esta anio.

"Me ia suscrive la comandas de mori de cuatro," Sirisena ia dise. "On ancora no ia informa los. Nos no vole ja anunsia la nomes, car acel ta pote causa turba en prisones."

El ia dise ce 200 mil drogamanicas esiste en la pais, e ce 60% de prisonidas es en prison per crimines de droga.

La Uni European, como ance Frans, Noria e la Rena Unida, ia condena esta deside par Srilanca: "La puni de mori es un puni cruel, nonumana e degradante, e la UE oposa nonegable sua usa en tota situas e tota casos. An si la autoriosas srilanca ia sita la nesesa de dirije se contra crimines de droga, studias mostra ce la puni de mori fali funsiona per preveni crimin."

Amnestia Internasional, un organiza nongovernal per diretos umana, ia dise ce lo es "xocada" e "scandalida" par la anunsia par la presidente, e ia declara ce esecutas per crimines de droga es nonlegal, car los no pasa la limita per "crimines la plu grave" como matas intendeda.

La dirijor de Amnestia per Asia sude ia comenta: "A un tempo cuando otra paises ia veni a la comprende ce los nesesa reformi sua politicas de controla de drogas, e ata per redui la usa de la puni de mori, Srilanca resiste la tende. Esta va ruina la reputa internasional de la pais, e nos espera ce Presidente Sirisena va reconsidera sua deside."

2019-06-29

Iran saisi mil minadores de bitcoin

Autoriosas en Iran ia saisi sirca mil minadores de bitcoin en du fabricerias pasada, pos deteta un aumenta de consuma de eletrica.

La usa eletrical ia crese par 7% en junio, e on ia divina ce esta ia es causada par jenera criptomone.

Bitcoin deveni sempre plu notable en Iran como un modo de conserva ricia.

On mina criptomone par computadores, usual spesialida per funsiona como minadores, liada a la rede monal par la interede.

La macinas furni la potia computal nesesada per validi intercambias en la criptomone, e sua posesores es recompensada con mone nova jenerada. Tal, la prosede pote es profitosa, spesial si on fa lo a grado vasta.

On reporta ce minadores de bitcoin ia apare en locas diversa en Iran.

Con ce Iran es finansial colpada par punis esuan sur sua program nucleal, iranis en redes sosial discute comun la demanda de modos secur per conserva ricia.

Oro e dolares esuan es sujestas durante poplal, ma criptomone comensa apare como la alternativa tre.

2019-06-28

Putin dise ce libralisme es anticin

Vladimir Putin ia dise ce libralisme es "anticin" en un intervisa ante vade a la confere G20. El ia dise ce la ideolojia cual suporta democratias ueste tra desenios ia "vive plu longa ca sua intende".

La xef rusce ia loda ance la crese de poplisme en Europa e America, disente ce ideas como multiculturalisme es "no plu tenable".

Sua comentas ia apare en un intervisa sur multe temas en la jornal Financial Times. La article ia es publicida cuando la xefes de la mundo comensa discute comersia e securia en Japan.

"Libralistes no pote simple dita cualce cosa a cualcun," diseda par Putin, ci ia servi como presidente de Rusia tra cuasi du desenios.

El ia ajunta ce libralisme desacorda con "la interesas de la majoria vasta de la popla", e ia punta se contra Angela Merkel, canselor deutx, par causa de permete cuantias grande de refujadas a relocali se en Deutxland.

"Esta idea libraliste presuposa ce on nesesa fa no cosa, ce migrores pote mata, saca e viole con esenta car sua diretos como migrores debe es protejeda.

Putin, ci ave 66 anios, ia dise ance ce Rusia ave "no problemes con persones lgbt, ma alga cosas pare esedente a nos. On reclama aora ce enfantes pote fa sinco o ses roles de jenero," el ia continua.

"Ta ce cadun es felis, nos ave no problem con acel. Ma on debe no permete ce esta ombri la cultur, tradisiones e valuas familial tradisional de miliones de persones composante la popla nucleal."

Estra sua comentas sur libralisme, Putin ia loda ance Donald Trump, presidente de la SUA, como "un person talentosa" ci sabe relata con votores.

Ma la xef rusce ia dise ance ce la uniladisme de la SUA es partal culpable per la gera de comersia cual continua entre Xina e la SUA, e per la tensa con Iran en la Streta Hormuz.

An tal, Donald Tusk, presidente de la Uni European, ia ataca oji Putin, informante reportores ce el desacorda forte con sua sentis sur libralisme.

"El ci reclama ce democratia libraliste es anticin reclama ance ce librias es anticin, ce la rena de lege es anticin, e ce diretos umana es anticin," el ia dise. "Lo cual pare vera anticin a me es autoritarisme, cultos de personalia, la rena de oligarcas, an si a veses los pote pare eficas."

2019-06-27

Temperatures recordo per junio en Europa

Un onda de caldia afeta multe de Europa, e on predise ce lo va intensi plu. Deutxland, Polsca e Txesco ia rejistra ier un temperatur plu alta ca en cualce junio presedente.

Meteorolojistes esplica ce la causa es un tira de aira calda de Africa norde.

Alga paises, incluinte Frans e Suiz, espeta oji temperatures supra 40°C. Ofisiores franses avisa sur la risca de mori.

En partes de Espania norde-este, la temperatur va ateni cisa 45°C a venerdi. Ala, ofisiores averti sur risca de focones savaje en alga rejiones.

En 2003, Frans ia esperia un caldia simil cual on ia culpa per 15 mil moris. Cuasi tota la pais es aora en state de alarma orania, la grado direta su la plu grave posible.

Alga sites, incluinte Paris e Lyon, ia restrinje la trafica per atenta redui la efetos de aira contaminada. En Paris, on ia instala fontes liada a idrantes.

En Toulouse, do on previde oji la temperatur 41°C, caritales ia distribui acua a persones sin casa.

Par causa de la clima noncomun calda, alga scolas franses ia pospone esaminas importante e alga ia clui an completa. La caldia afeta ance la 72 mil persones en la prisones de Frans, do on descrive la selulas como "fornos".

Ier, on ia rejistra la temperatur 38,6°C Coschen en Brandenburg – un recordo nova per junio en Deuxtland. Radzyń en Polsca e Doksany en Txesco ia rejistra ance temperatures de recordo nasional (38,2 e 38,9°C, en ordina).

An en la Alpes, temperatures ia esede 30°C en alga locas.

2019-06-26

San Francisco proibi vende sigaretas eletronical

San Francisco ia deveni la site prima en la SUA cual proibi la vende de sigaretas eletronical asta cuando on conose plu clar sua efeto a sania.

Ier, ofisiores ia vota per despermete ce botecas vende vaporadores, e ia deslegali ce vendores enlinia trae los a adirijes en la site.

La site californian conteni Juul, la compania produinte la esigaretas la plu popular en la pais. Juul ia comenta ce la cambia va forsa fumores a sigaretas tradisional e "crea un mercato negra florinte".

La maior de San Francisco, London Breed, ave des dias per suscrive la lege, ma ia indica ce el va fa lo. La lege va comensa es enforsada a sete menses pos acel data, an si on reporta ce companias va pote fa un defia legal.

Ativistes contra sigaretas eletronical dise ce companias ojeti persones joven par ofre produidas saborida. Los dise no sola ce on nesesa plu investiga siensal sur la efeto a sania, ma ance ce esigaretas pote coraji persones joven a comensa fuma sigaretas tradisional.

2019-06-25

Scolas malaisian es cluida par aira contaminada

En Malaisia, plu ca 400 scolas en la stato Johor ia clui pos problemes de respira e vomiti esperiada par 75 studiantes.

Scolas en la rejion industrial Pasir Gudang va es cluida asta jovedi. Autoriosas investiga esta contamina nova de aira.

En marto, sirca 4000 persones, enfantes per la plu, ia deveni malada pos cuando dejetadas cimical ia es nonlegal poneda en un rio.

Plu ca 100 scolas prima e liseos, como ance 300 prescolas privata, es entre la tempora cluidas de esta semana.

Dr Sahruddin Jamal, ministro xef de Johor, ia dise ce 75 studiantes de 15 scolas ia cexa sur difisiles de respira e ia comensa vomiti. Tota ia es ospitalida.

El ia dise ance ce la causa de la maladia no es clar, ma ce lo no es relatada a la contamina en marto. Alora, 111 scolas ia clui e miles de persones ia maladi pos enspira gases nosiva de la Kim Kim, un rio prosima.

On ia descovre ce asta 40 tones de dejetadas cimical ia es ajuntada a partes de la rio. A la min 15 tipos diversa de cimical ia es identifiada, incluinte sianido de idrojen, cual es sin color e estrema venenosa.

Du malaisianes e un singapor ia es acusada en relata con acel.

La ministro xef de Malaisia, Mahathir Mohamad, ia promete ier ce on va fa "atas sever" contra la culpables de la aveni nova.

2019-06-24

La partito de Erdoğan es vinseda en Istanbul

En Turcia, la Partito de Justia e Developa (AKP), gidada par presidente Recep Tayyip Erdoğan, ia perde la controla de Istanbul pos un refa de la eleje maioral de acel site.

Pos la conta de cuasi tota votas, Ekrem İmamoğlu, la aspiror per la partito xef oposante, ia ave 775 mil votas de vantaje – un aumenta grande de sua marjin de 13 mil en la eleje prima en marto. Sua vinse alora ia es canselada car AKP ia alega cualias noncoerente en la prosede.

La resulta fini 25 anios de governa par AKP en Istanbul.

La aspiror AKP, ministro xef pasada Binali Yıldırım, ia sede a sua oposor. En Twitter, Erdoğan ia scrive: "Me loda Ekrem İmamoğlu ci ia gania la eleje longo resultas inisial."

Erdoğan ia dise en la pasada ce "el ci gania Istanbul gania Turcia". El governa la pais de 2003, como ministro xef e aora como presidente, deveninte la xef la plu potiosa de la pais pos Mustafa Kemal Atatürk, fundor de la republica turces moderna.

En sua parla de vinse, İmamoğlu, de la Partito Republiciste de la Popla (CHP), ia dise ce la resulta marca "un comensa nova" per e la site e la pais, e ce sua suportores "ia repara democratia".

"Nos abri un paje nova en Istanbul," el ia dise. "Sur esta paje nova, on va ave justia, egalia, ama." El ia ajunta ce el es preparada per labora armoniosa con Erdoğan.

Con 99% de votas contada, İmamoğlu ia ave 54% e Yıldırım 45%.

2019-06-23

Protestores invade un mineria deutx

En Deutxland ueste, sentos de ativistes contra la cambia de clima ia invade un mineria de carbon su sielo per campania contra combustables de fosil.

La protestores ia core tra campos e ia rompe un cordi de polisia per entra a la mineria Garzweiler.

Polisiores ia averti ce la mineria no es secur, e alga ia es ferida cuando los ia atenta reteni la protestores.

Deutxland ia promete neutrali sua emetes de carbono en 2050, ma ativistes dise ce esta no es sufisinte rapida.

Sondas resente ia mostra ce la cambia de clima es la conserna la plu grande en Deutxland, do la partito verde egali la Democratas Cristian governante.

Plu temprana en la dia, protestores ia bloci tempora un ferovia usada per transporta carbon.

Alga de la ativistes ia es entre 20 e 40 mil protestores ci ia partisipa en un protesta a venerdi en la site Aachen, suportante la promove de greves de scolores inisiada par Greta Thunberg, adolesente svensce.

2019-06-22

Sir Elton John es alta premiada en Frans

Elton John ia reseta la premio sivil la plu alta de Frans, la Lejion de Onora. La musiciste brites ia es premiada par presidente Emmanuel Macron en un rituo a la Palasio Elisian.

La ofisia de de la presidente ia loda Sir Elton, ci ave 72 anios, como "un jenio melodiosa" e como un de la artistes ge prima ci ia dona un vose a la comunia lgbt.

La cantor-composor ia usa sua parla asetante per promove sua labora carital. La Funda Sido de Elton John ia jenera plu ca 395 milion dolares per la preveni de, educa sur e suporta pos viu.

En sua parla, el ia esplica como la batalia contra sido importa personal a el: "Como musica, la combate de sido es ja mea pasion tra multe multe anios. E como musica, esta combate remente me a cada dia sur la potia estracomun de la spirito umana, e ce la cosas cual lia nos es plu forte ca los cual divide nos. Esta spirito umana majial es lo cual me va porta con me como un membro orgulosa de la Lejion de Onora."

El ia ajunta: "Me ave un relata vasta de ama con Frans: me ave un casa asi, me ia ama sempre veni asi, me ama la cultur franses, la modo de vive e la popla franses."

La premio ia es fada en la mense pos la publici de Rocketman ("Rocetor"), un filma biografial sur la musiciste.

Elton John ia es en Frans como parte de sua turi de adio. En la anio pasada, esta lejendin de pop ia anunsia ce el va sesa turi per pasa plu tempo con sua familia.

El grasia aora sua fanes par un turi final de mundo, Adio, via de brices jala, cual inclui plu ca 300 consertas tra sinco continentes.

2019-06-21

Un bus cade a en un canion en Barat

A la min 44 persones ia es matada en Barat cuando un bus ia cade a en un canion.

Deses de persones ia es ferida en la asidente ier en la distrito Kullu de Himachal Pradesh, un stato montaniosa en la norde de la pais.

Narendra Modi, ministro xef de Barat, ia tuita ce el es "profonda tristida".

La bus ia porta 60 persones, cisa plu, cuando lo ia verje de la via. Alga pasajores ia viaja sur la teto de la veculo. Lo ia devia a un curva agu e presipe, ante cade en un vale profonda e magra.

Ofisiores ia dise inisial ce 25 persones ia es matada, ma plu tarda la cuantia ia es revisada car 19 plu ia mori par sua feris. Multe de la vitimes ia es femes e enfantes reveninte de labora e scola.

Imajes de la loca mostra la bus craseda a lado de un rio peti, e un cadena de bonvolores aidante la survivores.

Asidentes de trafica aveni frecuente en Barat: la stato Himachal Pradesh ia rejistra plu ca 30 mil entre 2009 e 2018. Ala, plu ca 11 mil persones ia mori e sirca 54 mil ia es ferida en acel periodo.

2019-06-20

Fotos nova de Zona Zero en York Nova en un cd vea

Arcivistes ci ia compra un colie de discos compata a un vende pos la vacui de un casa ia trova 2400 fotos de Zona Zero en York Nova, fada pos la atacas de 11 setembre 2001.

La fotos pare es fada par un laboror de construi, ancora no identifiada, ci ia aida dejeta la ruinas de la tores de la Sentro Mundal de Comersia e clari la area sirca los.

La cds ia es en mal state, ma on ia susede final estra la datos. La arcivistes ia comparti la fotos en Flickr.

La albumes dijital inclui imajes de Zona Zero mesma, fada e de nivel de tera e de supra, empleadas de construi en sua labora, e la internas danada de construidas sirca la tores.

Cuasi 3000 persones ia mori cuando cuatro aviones saisida par teroristes ia es colideda con la Sentro Mundal de Comersia, la Pentagon e un campo en Pennsylvania.

La arciviste Johnathan Burgess ia comenta: "Jeneral tal articles es iniorada a vendes. Lo es multe probable ce estas ta es aora en un portadetrito si nos no ia visita." El ia ajunta: "Lo es un miracle ce la discos ia transfere tan bon. Cd-romes de acel eda es alga nonfidable."

El ia usa un servi tecnical de regania per estrae alga de la imajes. Asta aora, el no ia pote descovre la identia de la fotor o sua relatadas.

Multe de los ci ia labora ala en la tempo direta pos la atacas de 11 setembre ia deveni plu tarda malada. On crede ce sirca 400 mil persones ia es esposada a contaminantes nosiva o ia es ferida o traumada a la dia mesma, longo la Sentro per Controla e Preveni de Maladia.

Dr Burgess ia dise ce la comparti de la fotos ia "pertine a fa la bon per la raza umana" e ia sujesta ce persones emosiada par los ta considera dona mone a cualce promove meritante.

2019-06-19

Un fosil de iena en la Artica canadian

Un misterio de 50 anios sur du dentes fosilida ia es solveda par rexerca nova cual sujesta ce ienas ia vaga tra Canada artica a un ves pasada.

Rexercores ia identifia la dentes, trovada en Yukon en la desenio de 1970, como parteninte a ienas de milion anios ante aora. Sua descovre pone lus nova a la evolui de la forajores ferose, e ia es publicida ier en la jornal siensal Open Quaternary ("Cuatronaria Abrida").

La du dentes ia es trovada en un mision paleontolojial en la Basin Corvo Vea de Yukon en 1973.

Esplorores nativa labora ja con siensistes per investiga la tresores de la rejion tra plu ca un sentenio, ma entre plu ca 50 mil esemplos colieda, on ia trova sola du cual pote parteni a un iena.

Pos cuasi 50 anios on ia descovre a ci los ia parteni. La dentes ia fini en un esibi a la Museo Canadian de Natur en Ottawa, do Grant Zazula, un paleontolojiste con la governa de Yukon, ia vide los a la ves prima.

Siensistes ia ipotesi tra tempo longa ce los pote parteni a ienas, ma nun ia pote confirma la teoria.

Zazula ia labora con Jack Tseng, un biolojiste evolual con spesialia de ienas a la Universia de Buffalo, e con Lars Werdelin a la Museo Svensce de Istoria Natural.

"Un encontra de menses ia aveni," Zazula ia dise. "Car Jack es tan esperiosa sur fosiles de iena, el ia sabe direta lo cual los es."

Plu esaminas ia determina ce la fosiles ave entre 850 mil e 1,4 milion anios. An si ienas moderna abita xef en Africa, on ia trova fosiles parteninte a ienas antica tan norde como Mongol e tan ueste como Mexico.

Zazula ia comenta ce esta fosiles aida ponti acel distantia grande par confirma la ipotese ce la ienas ia ariva en America Norde de Rusia longo la Streta Bering.

La fosiles sujesta ance ce ienas antica ia vive en manera multe nonsimil de los de oji. "Nos es tan abituada a pensa de ienas abitante locas como Africa, do los core tra la savana. Ma la pensa de los abitante en neva e oscuria de 24 oras en la inverno es intera diferente."

2019-06-18

La SUA envia plu soldatos a la Golfo Uman

La militar de la SUA va envia 1000 plu soldatos a Asia sude-ueste, en un tensa cresente con Iran.

Patrick Shanahan, ministro tempora de defende, ia dise ce la stasioni responde a lo cual el ia descrive como "condui enemin" par la militar irani.

La marina esuan ia distribui ance imajes nova sur cual lo dise ce los lia Iran a atacas resente contra tancadores de petrolio en la Golfo Uman.

Ier, Iran ia dise ce pos 10 dias sua reserva de uranio va esede alga limitas fisada par un acorda nucleal de 2015.

Su la acorda, per restrinje sua capasia nucleal, on ia permete ce Iran produi asta 300 cilogrames de uranio poca ricida. Ma resente, lo ia aumenta sua produi en responde a punis plu sever par la SUA.

Xina ia recomenda autorestrinje, e ia junta se a otra partitos de la acorda nucleal en recomenda ce Iran no abandona lo.

2019-06-17

Un rompe major de eletrica en Arjentina e Uruguai

On ia restora eletrica a multe de Arjentina e Uruguai pos un rompe jigante cual ia lasa deses de miliones de persones en oscuria. Mauricio Macri, presidente arjentina, ia promete un investiga completa.

La rompe de eletrica ia aveni corta pos 07:00 ier. Lo ia para trenes e ia descomuta siniales de trafica. Lo ia es causada par un fali en un rede eletrical cual servi e Arjentina e Uruguai.

Esta ia aveni cuando la popla de Arjentina ia es a punto de vota en elejes local, e on ia debe pospone la vota en alga provinses rejional. Partes de Paraguai e Txile ia es ance afetada.

Un portavose per la compania eletrical Edesur ia dise: "Esta es la ves prima cuando un cosa de esta spesie ia aveni tra la pais intera." On ia lia la rompe a un fali en la transmete de eletrica de la parario idroeletrical Yacycretá.

Gustavo Lopetegui, ministro de enerjia en Arjentina, ia insiste ce la sistem eletrical de la pais es "multe durante", ma el ia ajunta ce la causa esata de esta fali no es clar. "A presente nos no esclui cualce posibles. Ma nos no crede ce lo es causada par un siberataca."

2019-06-16

Protestas continua contra estradis en Hongkong

En Hongkong, miles de persones protesta estra construidas governal sur un projeta controversa, an pos un retira partal par la governa. La projeta ta permete estradis a la tera xef de Xina, e lo ia provoca sentos de miles de persones a protesta en la semana pasada.

Carrie Lam, dirijor xef de Hongkong, ia dise ier ce la projeta es "suspendeda" per la tempo presente. Ma la gidores de protestores esije ce on abandona lo permanente. Alga ia demanda per la resinia de Lam.

En la temprana de posmedia oji, folas grande ia asembla en la site, en la Plaza Victoria. Multe ia porta vestes negra o flores blanca. On reporta ce la area ia es masima plenida, e ce trenes no ia para a stasiones tro folida.

Alga protestores ia fa tribuis a la loca do un om ia mori pos cade de scafales en la tarda de saturdi. El ia erije un bandera urjente la abandona de la projeta.

On es consernada sur la influe cresente de Beijing en Hongkong, e la protestas sur la projeta ia provoca alga de la violentia la plu mal de multe anios.

Hongkong es un colonia brites pasada. Lo ia revade a governa xines en 1997 en un acorda per "un pais, du sistemes" cual garantia un grado de autonomia a lo.

La governa ia razona ce la projeta proposada de estradi va "tapi la fesures" afin la site no va es un paradiso secur per criminores, pos un caso de omiside en Taiuan.

Oposores dise ce la lege nova va esposa la popla de Hongkong a la sistem multe nonperfeta de justia en Xina, e va continua erode la nondepende judal de la site.

Ier, pos dias de protestas, Lam ia dise ce el ia oia la clamas ce sua governa ta "pausa e pensa".

Jimmy Sham, de la Fronte per Diretos Umana Sivil, ia dise ce la suspende anunsiada es simil a "un cotel" cual on ia puxa a en la site. "Lo ia ateni cuasi nosa cor. Aora la governa ia dise ce los no va puia lo, ma los refusa ance estrae lo."

La ministreria de esternas xines ia suporta publica Lam pos sua anunsia.

2019-06-15

Manos juntada en un fresco enorme en Paris

Un obra de arte jigante, cual mostra un linia de manos juntada, va es formal desvelida oji a la pede de la Tore Eiffel en Paris.

La fresco de pinta jetada estende tra plu ca 600 metres longo la parce Campo de Marte en la capital franses. La plu bon, on regarda lo de la alta de la tore.

Lo es creada par Saype, un artiste franses de ci sua nom vera es Guillaume Legros, ci spesiali sur depintas grande e biodegradante.

Sua obras ia apare ja sur montes e en parces tra la mundo. Los dura tra alga dias ante desapare en la tera.

Sua arte la plu resente es nomida Ultra mures. Lo mostra un serie de manos entretexeda en tribui a la asosia carital SOS Méditerranée, cual labora per salva migrores ci risca afoca en la Mar Mediteraneo.

En la anio pasada, ses migrores per dia promedia ia mori en traversa acel mar, longo la Nasiones Unida.

Saype ia descrive sua obra nova como "un simbol de junta a un tempo cuando persones deveni sempre plu introvertida en se".

La depinta va es oji inaugurada en un rituo a cual Anne Hidalgo, maior de Paris, va es presente.

Lo marca la comensa de un projeta de tre anios en cual Saype va esibi sua obras en dudes sites major tra la mundo.

London, Berlin, Nairobi e Buenos Aires va ospita imajes simil de manos e brasos teninte lunlotra.

2019-06-14

Un tore antica colasa en Afganistan

Un tore antica en Ghazni, un site en Afganistan, ia colasa, levante demandas sur la capasia de la governa per proteje la ojetos istorial de la pais.

Video en redes sosial mostra la desintegra de un fortres en la site vea.

La tore ia es un de deses ja destruida en la site. Ofisiores ia culpa un pluve forte, ma alga oposores acusa ce la governa es descurante.

La arciteta muslim e premuslim en Ghazni es vasta amirada, an si geras ia fa un mal efeto.

Un portavose per la ministreria de informa e cultur ia dise ce la fortres ia es "danable par pluve e xef danada par pluve". El ia ajunta: "La via xef es situada en la prosimia de la fortres, e esta afeta la tores."

Ghazni ia es un sentro budiste florinte asta la sentenio 7. Ma en 683 ec, armadas arabi ia trae islam a la rejion. En la sentenio 13, lo ia es destruida par la armadas mongol de Txingis Han, gidada par sua fio Ogedei Han.

La site antica ia es identifiada como un Site Asian de Cultur Muslim par la Organiza de Coopera Muslim.

An tal, la rena taliban ia fa ce multe de sua construidas antica es difisil per visita par stranjeres.

2019-06-13

Ebola mostra no sinia de para en la RDC

La xef de un asosia carital major de rexerca medical ia descrive la eruta la plu resente de la virus ebola en Africa sentral como "vere asustante".

Jeremy Farrar, dirijor de Wellcome Trust, ia dise ce la epidemica es la plu grave pos lo de 2013–16 e ce lo mostra "no sinia de para".

Cuasi 1400 persones ia mori en la Republica Democrata de Congo, e du persones ia mori en Uganda en la casos prima reportada en acel pais. Un xico ugandan de sinco anios, infetada con la virus, ia mori a martedi, e un fem ia mori ier.

La governa de Uganda reporta aora a la min ses plu casos suspetada de la virus.

En un declara, Farrar ia dise ce la sperde de la virus es "trajedin ma nonfortunosa no surprendente". El ia averti ce on previde plu casos, e un responde "plen" nasional e internasional va es nesesada per proteje vives.

"La RDC no debe fronti solitar esta," el ia ajunta.

Pos la caso prima de ebola en la Republica Democrata de Congo en agosto pasada, cuasi 1400 persones ia mori – sirca 70% de la cuantia intera de persones infetada.

Esta es la eruta du de la plu grandes en la istoria de la maladia, con un aumenta notable de casos nova en semanas resente.

La labora per constrinje la sperde es impedida par violentia de grupos de militiores, e par suspetas contra aida medical stranjer.

Cuasi 200 construidas medical es ja atacada en la RDC en esta anio, obligante mediciste a pospone vasinis e tratas. En febrero, la asosia carital Médecins Sans Frontières (Medicistes Sin Fronteras) ia suspende sua ativia en Butembo e Katwa, du sites este en la episentro de la eruta.

2019-06-12

Greves fini en Sudan e discutes va recomensa

En Sudan, gidores de protestas e xefes militar ia acorda recomensa discutes. Plu, un alia oposada ia acorda suspende sua campania de desobedis e greves.

La armada, cual controla la pais pos la despone en april de Omar al-Bashir, presidente de tempo longa, ia acorda libri prisonidas political.

Protestores per democratia esije ce la pais revade a governa nonmilitar.

Discutes ia fali pos la mata de desuples de protestores en un colpa contra un protesta sentante a 3 junio. Pos alora, multe de la pais es nonfunsionante, car la oposores ia inisia un greve nonlimitada.

Dotores dise ce 118 persones ia mori en la eruta resente de violentia, ma ofisiores dise ce sola 71 ia mori.

Soldatos ia patrulia la stradas de vilas sudani a pos, e la plu de comersias ia resta cluida.

Ier, la reconsilior itiopian Mahmoud Dirir ia dise ce discutes per restora un governa nonmilitar va comensa pos corta.

La Alia per Libria e Cambia ia publici un declara recomendante ce persones revade a labora oji. La Asosia de Profesales Sudani, cual ia inisia la greves, ia suporta la suspende tempora e ia recomenda un revade a labora per la tempo presente.

Alga botecas e servis ia comensa ja reabri, xef entre comersias peti e ganiores de salarios dial, ci no ia pote tolera la custa de resta cluida.

2019-06-11

Locustas destrui granes cultivada en Sardinia

Un pesta enorme de locustas causa multe dana sur la isola italian Sardinia en la Mar Mediteraneo. Esta es la invade de insetos la plu grave en plu ca 60 anios.

Manadas grande destrui granes e invade casas en la comunias Ottana e Orani en Nuoro, un provinse sentral.

On reporta ce plu ca 2000 ectares de tera cultivada es ja destruida par la covre de insetos.

Esta invade par locustas es relatada a un crese resente de temperatur sur la isola, pos menses de aira min calda.

Coldiretti, la asosia de cultivores italian, ia averti en un declara ier: "Miliones es en la campania. La locustas emerji sur tera noncultivada, ma a pos los vade a tera cultivada per come." Lo ia ajunta ce on pote aora fa poca per remedia la situa.

A la min 12 cultiverias es afetada. Pastos de bestias es ruinada e poca granes resta per recolie.

Locustas apare usual sur Sardinia en la menses de estate, entre junio e agosto.

Plu, sur la tera xef, Italia norde batalia un pesta de xinxes scermin cual destrui arbores de fruta.

2019-06-10

La fini de un proibi contra tatuas a Air New Zealand

Air New Zealand va fini un proibi contra tatuas vidable sur empleadas. Lo dise ce la cambia va permete ce sua empleadas espresa sua diversia cultural e individua.

Alga zelandeses con asendentes maori porta tatuas per onora sua jenealojia e erita.

La airocompania ia dise ce, de 1 setembre, tota empleadas va pote mostra tatuas "nonofendente" en labora. Lo ia ajunta ce on ave un aseta cresente de tatuas, spesial como un modo de espresa personal.

La restrinjes contra tatuas ia atrae critica, e alga persones ia acusa la compania de ipocritia per sua usa de otra aspetas de la cultur maori – per esemplo, lingua e simboles – en sua anunsias comersial.

On reporta local ce la cambia ia aveni pos alga casos asentuada de individuas a ci on ia refusa roles a Air New Zealand par causa de sua tatuas vidable.

La compania ia dise ce sinco menses de rexerca con clientes e empleadas ia trova ce un zelandes entre sinco ave un tatua a la min, e ce plu ca 35% de persones con min ca 30 anios es tatuada.

Per persones con asendentes maori, marcas conoseda como moko es siselida sur la pel. Los es un tradision santa, representante la lias de un person a sua familia e identia cultural.

Tatuas de fas es spesial importante. Los de omes tende covre la fas intera; los de femes covre la mento.

Un portavose per la airocompania nasional ia dise ce lo va "trata tatuas como la parla" per deside lo cual es ofendente. "En la mesma modo como on no debe blasfema, fa comentas odiosa, broma vulgar, o usa linguaje violente en sua labora, per esemplo, la mesma pertine a tatuas."

Cuando un situa es nonclar, la compania va ave un comite "per aida empleadas e manejores a deside esce un tatua es aliniada con nosa politica."

2019-06-09

La presidente de Albania cansela elejes local

Ilir Meta, presidente de Albania, ia cansela elejes local pos menses de protestas antigovernal. El ia dise ce la situa political en la pais no permete elejes justa, intendeda per 30 junio.

La anunsia ia es fada no longa ante cuando protestores ia es sperdeda par polisiores xutante gas lacrimojen. Alga de la protestores ia lansa bombas de fuma e petardos estra la parlamento en Tirana, la capital.

La protestores esije la resinia de Edi Rama, la ministro xef sosialiste, e ia recomenda un vota jeneral temprana. Los desira ance la crea de un governa tempora, e ia refusa negosia con la ministro xef.

Lulzim Basha, xef de la Partito Democrata oposante, ia coraji la popla a continua la protestas asta cuando Rama resinia. A miles de sua suportores en Tirana, el ia descrive la deside par la presidente per cansela la elejes como "la resulta prima de nosa batalia contra Edi Rama". Partitos oposante ia boicota la elejes.

Ma Rama, ci gida la pais de 2013, ia dise plu tarda ce la elejes local no va es canselada.

La comunia internasional ia urje la partitos political de Albania a asteni de violentia e inisia un dialogo. En un declara ier, Presidente Meta ia solisita ce xefes oposante fa protestas "en un modo completa pasosa".

Multe figures, Presidente Meta, ia dise ce la divide continuante menasa la aspira de la pais per junta se a la Uni European. Statos-membros de la uni va vota en la semanas veninte sur la posible de comensa discutes de membria con la nasion balcan.