2015-12-29

ADN antica revela la orijin eres

Siensistes ia seguensa jenomes umana antica de Er a la ves prima, luminante alga la orijin de la poplas celta.

Un jenom, composada de tre mil milion leteras de ADN, es la instruis per construi e manteni un umana.

La studia mostra ce cultivores eres temprana ia es simil a europeanes sude.

A pos, la motifes jenetical ia cambia multe en la Eda de Bronze, cuando arivores de la periferia este de Europa ia coloni la area atlantica.

Detalias de la studia par jeneticistes de Trinity College en Dublin e arceolojistes de Universia Queen's en Belfast ia es publicida en la jornal PNAS.

Membros de la ecipo ia seguensa la jenomes de un cultivor fema de 5200 anios de la periodo neolitica e tre mases de 4000 anios.

A ante, opinas ia difere sur esce la cambias grande en la Isolas Brites de un cultur xasante a un cultur cultival, e (plu tarda) de la usa de petra a la usa de metal, ia es causada par la adota local de metodos nova par la popla nativa o par moves grande de la popla.

La jenomes antica eres atesta nonambigua un migra coletiva en ambos casos.

La analise de ADN de la fem neolitica de Ballynahatty, prosima a Belfast, revela ce el ia es la plu simil a persones moderna de Espania e Sardinia. Ma se asendentes ia veni ultima a Europa de Asia sude-ueste, do on ia inventa la cultiva.

La mases de la Isola Rathlin, ci ia vive no longa pos la introdui de metalurjia, ia mostra un motif diferente de la fem. Un tri de se asendentes ia veni de fontes antica en la Stepe Pontica, un area aora traversante Rusia e Ucraina.

"Un onda grande de cambia jenomal ia entra a Europa de la Eda de Bronze de supra la Mar Negra," profesor Dan Bradley ia dise. El es la jeneticiste ci ia gida la labora. "Nos sabe aora ce lo ia es portada tra tota la via asta la costas de se isola la plu ueste."

El ia ajunta: "Esta grado de cambia jenetical invita la posible de otra cambias asosiada, cisa an la introdui de un lingua asendente de la linguas celta ueste."

En contrasta de la fem neolitica, la grupo de Rathlin ia mostra un similia jenetical prosima a la ereses, scoteses, e cimricas moderna.

Oji, Er ave la frecuentia la plu alta de mundo de varias jenetical cual representa la persiste de lactase – la capasia de bevi lete cuando on es adulte – e alga maladias jenetical, incluinte emocromatose, cual es la reteni tro grande de fero en la corpo.

Un de la omes de Rathlin ia porta la muta comun eres de emocromatose, mostrante ce lo ia es ja instituida en la Eda Bronze. Interesante, la femes de Ballynahatty ia porta un varia diferente cual ia es ance asosiada con un risca aumentada de la maladia.

Cisa ambos mutas ia estende orijinal car los ia dona un vantaje a se portores, per esemplo un capasia de tolera un dieta conteninte poca fero.

La mesma mas de la Eda de Bronze ia porta un muta cual ia ta permete ce el bevi lete cru en adultia, an cuando la fem de Ballynahatty no ia ave esta varia. Esta coere con datos de otra locas en Europa cual indica un estende relativa tarda de la jenes de tolera de lete.

Bradley ia esplica ce la individuas de Rathlin no ia es identica a poplas moderna, e ia ajunta ce on nesesa labora plu per comprende como la diversia areal ia apare en la grupos celta.