2016-09-14

Parlamentores brites ataca Cameron sur la colasa de Libia

Un reporta parlamental en la Rena Unida ia critica sever la interveni par Britan e Frans cual ia produi la suverti de Muʿammar Qaddafi, la xef de Libia, en 2011.

La comite de esternas ia acusa David Cameron, la ministro xef de acel tempo, de no ave un stratejia coerente per la campania de atacas airal. Lo ia dise ce la interveni no ia es determinada par informas esata, e ce se resulta ia es la crese de la organiza Daex en Africa norde.

La governa de la RU ia dise ce la deside de interveni ia es internasional, recomendada par la Alia Arabi, e autorida par la Consilio de Securia de la Nasiones Unida.

Un alia internasional, gidada par Britan e Frans, ia inisia un campania de atacas par avion e misil contra la fortes de Muammar Qaddafi en marto 2011, pos cuando el ia menasa ataca la site Benghazi, ocupada par rebelores.

Ma pos la suverti de Qaddafi, Libia ia cade a violentia, con governas diversa oposante e sentos de militias, e la organiza Daex ia deveni plu forte.

Cameron ia defende se trata de la situa. En janero, el ia clari a parlamentores ce on ia debe reata car Qaddafi "ia es maltratante persones en Benghazi e menasante fusili se propre popla como ratas".

Ma la comite de esternas ia reporta ce la governa "ia fali identifia ce la menasa a persones nonmilitar es esajerada", ajuntante ce lo "ia comprende leteral elementos elejeda de la retorica de Qaddafi".

La governa ia fali ance reconose "la elemento estremiste islamiste combatosa en la rebela", la comite ia dise. "La posible ce grupos estremiste combatosa va atenta benefica de la rebela no ia ta debe es reservada per la retrospeta. La stratejia de la RU ia es fundida sur suposas erante e un comprende noncompleta de la atestas."

La comite ia dise ce "elejables political" ia deveni disponable pos la securi de Benghazi, incluinte par la contatas de la ministro xef pasada Tony Blair con Qaddafi, ma la governa RU ia "foca escluinte sur interveni militar".

La reporta dise ce ja en la estate de 2011, la interveni limitada per proteje nonmilitares ia deveni un politica oportunitse de cambia de rena.

"Acel politica no ia es fortida par un stratejia de suporta e formi Libia pos Qaddafi. La resulta ia es un colasa political e economial, geras entre militias e tribus, crises umaniste e migral, violes vasta de diretos umana, la estende de armas de la rena de Qaddafi tra la rejion, e la crese de Isil [Daex] en Africa Norde. Par la desides cual el ia fa en la Consilio de Securia Nasional, la ministro xef pasada David Cameron ia es ultima culpable per la fali de developa un stratejia coerente sur Libia."

La comite ia recomenda un resenia nondependente de la funsiona de la Consilio de Securia Nasional (de la Rena Unida, presideda par la ministro xef) per vide esce lo ia susede boni la state debil de la fa de desides governal cual on ia reconose en la tempo ante la invade de Irac en 2003.

La ministreria de esternas ia defende la interveni.

Un portavose ia dise: "Muʿammar Qaddafi ia es nonpredisable, e el ia ave medios e motivas per esecuta se menasas. Se atas no ia pote es iniorada e ia esije un ata internasional, desidente e coletiva. Tra la campania intera, nos ia segue la autoria de la Nasiones Unida per proteje nonmilitares. Pos cuatro desenios de malgoverna par Qaddafi, Libia fronti defias enorme, sin duta. La RU va continua ave un rol major en la comunia internasional per suporta la Governa Libi de Acorda Nasional, internasional reconoseda."